Carta oberta a Artur Mas

images (13)

Molt Honorable President en Funcions de la Generalitat de Catalunya.

La banqueta de l’Audiència Nacional, les llargues hores entre sessions i els interminables viatges d’anada i tornada a Madrid des d’Euskal Herria, són un bon atzucac per a que el cap d’un reflexioni sobre múltiples qüestions i, a més, faci un exercici retrospectiu sobre la seva pròpia realitat i el que l’ha conduït cap a ella.

És, per això, que les bases d’aquest modest emplaçament que li faig començaren a fragüar-se en aquella mateixa banqueta de l’Audiència Nacional on m’asento amb decenes de militants d’esquerra i abertzales en el marc del Sumari 04/08 que segueix aquest mateix tribunal i mitjançant el qual, des del mes de novembre passat, es jutja a persones acusades de pertànyer a Batasuna, EHAK-PCTV i EAE-ANV. En el meu cas concret, se m’acusa d’integració en ETA per haver organitzat des del meu càrrec de Secretari General del partit històric de l’esquerra abertzale, EAE-ANV, amb 85 anys en les seves espatlles, les elecciones forals i municipals de l’any 2007, eleccions en les quals la meva actualment formació política proscrita, acosenguí la confiança de més de 185.000 votants a Euskal Herria, malgrat de concòrrer en molts casos amb llistes ilegal·litzades.

Aquella mateixa banqueta de l’Audiència Nacional, tribunal d’exepció i hereu directe del TOP franquista amb el qual se l’hi amenaça a vostè mateix i a tots els dirigents polítics independentistes catalans, és la mateixa que duem ocupant-la desde ja fa massa temps i masses generacions, milers de militants basques/cos. I no només per activitats relacionades amb ETA, sinó simplement per haver dut a terme activitats sòcio-polítiques en el nostre propi país.

El cert és que la formació que vostè ha dirigit va recolzar i col·laborà durant dècades -o, simplement, va callar tot atorgant legitimitat al Govern de Madrid (dóna igual que fou de la UCD, del PP o del PSOE)- amb les mesures d’excepció, les lleis injustes i repressives, les ilegal·litzaciones, els tancaments de mitjans de comunicació, i romangué en silenci davant les conculcacions massives de drets humans, tot incloent-hi detencions massives i execrables casos de tortura amb greus lesions psíquiques y físiques i fins i tot desparacions i mort, denunciats actualment fins i tot per part de relators de la pròpia ONU.

El recolzament de CiU l’any 2002 a la vergonyosa Llei de Partits -que ilegal·litzà en massa l’independentisme basc d’esquerres, tot alimentant el monstre de la legislació d’excepció contra tot tipus de disidència- és un de les errades estratègiques més grans comeses pel Nacionalisme Català “moderat” que vostè representa.

Cal destacar, també, que formacions com Esquerra Republicana s’oposaren i que molts militants i organitzacions que avui composen les CUP o, simplement, de la societat civil catalana, sempre s’han solidaritzat amb l’esquerra abertzale tot oposant-se a la repressió i a l’autoritarisme desbocat contra Euskal Herria.

Preguntava ara fa poc Pilar Rahola on era l’independentisme basc, desaparescut aparentment en contraposició amb l’eclosió sobiranista catalana i el seu xoc frontal contra la legalitat espanyola. La resposta més fàcil podria ser que una bona part de les organitzacions i dels quadres polítics de l’independentisme basc d’esquerres o han estat ilegalitzats, o processats o directament empresonats en virtud d’una legislació d’excepció contra dit moviment polític, davant la qual la senyora Rahola, que ara reclama moviments, no es plantà en el seu dia. En el seu cas, Molt Honorable President, això està agreuxat pel recolzament explícit i el vot donat per CiU en seu parlamentària espanyola a la repressió i a les bateries de legislació d’excepció. Curiosament, aquesta mateixa legislació d’excepció ara es pretèn fer-ne ús contra vostè mateix, Molt Honorable President, i contra tot l’independentisme català. Parlen des de Madrid de sedició a Catalunya, dels que violenten “la legalitat”, “la convivència”, o de “violència” exercida contra l’unionisme directament… Em sona el llenguatge, ans l’estic escoltant en les acusacions de la fiscalia de l’A.N. contra nosaltres mateixes. Ho hem escoltat durant masses anys en les acusacions en tribunals espanyols i francesesos contra milers de dones i homes del nostre Poble.

A nosaltres també se’ns diu que la Constitució Espanyola és per sobre de la voluntat de les persones del nostre poble. Aquesta consitució que vostès votaren afirmativament, però que en Euskal Herria no arribà ni d’aprop al 50 % dels vots del cens. El problema és que vostès varen avalar políticament aquesta imposició des del Parlament Espanyol quan miler de bascos i de basques votaren esquerra abertzale en diverses eleccions i es va dir que el seu vot no valia, que era il·legal o nul. ¿Li’n sona aquesta maldita música?

Molt Honorable President Artur Mas, la meva petició és simple però directa. Reconegui públicament que fou una gran errada política per part de la seva formació l’haver recolzat la legislació i les actuaciones d’excepció contra l’independentisme basc, des de la falsa creença que eren mesures contra ETA, quan veritablement ho eren contra les idees tot alimentant així el monstre de l’autoritarisme que ara els amenaça a vostès. Exigeixi, des del seu càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, la derogació de totes les lleis d’excepció contra formacions polítiques, contra la libertat d’expressió, contra els drets civils i polítics, contra els més elementals drets de les persones engarjolades… Contribueixi a alleugerir a la seva sensibilitat política el pes d’aquesta motxil·la infame per a què a partir d’ara, i amb la seva nova denominació, pugui caminar en aquest tema amb el cap ben alt.

S’ho sol·licito des d’aquest mateix tribunal d’excepció des d’on se l’hi amenaça de jutjar tant a vostè mateix com també a tot el moviment independentista català. S’ho sol·licito en memòria dels militants del meu partit una altra vegada il·legalitzat (després de 40 anys de franquisme) que, de forma solemne i sota el roure de Gernika, l’any 1933 signaren el primer manifest “Galeusca” junt amb Castelao i representants dels seus socis d’Esquerra Republicana.

“Identificats bascos, catalans i galecs davant del problema de l’alliberament dels nostres respectius pobles, segellem avui sota l’arbre de Gernika el pacte de solidaritat mutua que ha de dur-nos-hi la satisfacció d’aquell anyell.

Gernika, 2 d’abril de 1933. Gora Euskadi askatuta! Viva Galiza ceibe! Visca Catalunya Lliure!

Gabin Seijo (EAE-ANV);  Alfonso Castelao (Partido Nacionalista Galego); Doctor J. Riera Puntí (ERC).”

El cor i la força de tots els independentistes bascos i d’esquerres són avui més que mai amb Catalunya i el seu procés d’alliberament. Malgrat el que pensi la Sra. Rahola, poden estar ben segurs que arribat el moment no els hi fallarem.

Antxon Gomez. Ex Secretari General d’EAE-ANV. Processat en el sumari 04/08 en l’Audiència Nacional espanyola sota les seves lleis d’excepció.

Facebook Twitter Email
Esta entrada fue publicada en Deialdiak-Oharrak y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>